Bases para la gestión integrada de pezothrips kellyanus (bagnall) (thysanopterathripidae) en cítricos.

Resum

[EN] Pezothrips kellyanus (Bagnall) (Thysanoptera: Thripidae) is a new citrus pest in the Mediterranean basin. Nymphs of P. kellyanus refuge and feed on the surface of young fruitlets. This feeding habit causes rings of tissue scar around the apex as fruit mature and leads to economic losses because of the reduced market value of the affected fruit. Despite the worldwide distribution and economic importance of P. kellyanus, its biological control is still under development and chemical control is the only alternative for growers. In order to improve the integrated management of P. kellyanus we determined the seasonal trend of P. kellyanus nymphs during the period in which the young fruitlets are sensitive to thrips damage. We studied the diurnal distribution of ¿rst and second generation P. kellyanus nymphs, as well as, the spatial distribution within the tree of the nymphs and damages. These results will improve the sampling protocols and the insecticide applications. The seasonal trend (number of generations attacking the fruit) and damages of P. kellyanus nymphs depended on the orchards and years. This result emphasizes the importance of sampling weekly from petal until six weeks later. Furthermore, according to the data obtained, when there is a second generation of P. kellyanus nymphs, this is generally more damaging. Pezothrips kellyanus nymphs showed a clear preference for fruit located at the top of the trees, which coincided with the highest percentage of damaged fruit in this area. P. kellyanus nymphs were uniformly distributed and the cardinal directions and time of day does not seem to be an important factor to develop a sampling plan or to spray insecticides. The next objective was to determine the efficacy of three insecticides (chlorpyrifos, spinosad and spirotetramat) to control P. kellyanus nymphs. These insecticides were selected because of their different mode of action. Chlorpyrifos and spinosad significantly reduced the percentage of damaged fruit when there was one generation of nymphs. However, their persistence was not enough to prevent the attack of a second generation of nymphs. Spirotetramat had not a shock effect against this pest and it could not avoid the attack of a second generation. We analysed the side effects of these three insecticides on natural enemies present at the time of the treatment. Spinosad as spirotetramat negatively affected phytoseiids. Due to low populations of other natural enemies we could not assess the side effects on them. Therefore, we decided to study the side effects of these insecticides on coccinelids and parasitoids under laboratory conditions. Lethal and sublethal side effects of spirotetramat on adults and larvae of Cryptolaemus montrouzieri Mulsant (Coleoptera: Coccinellidae) were evaluated under laboratory conditions by topical application and by ingestion of treated individuals of Planococcus citri Risso (Hemiptera: Pseudococcidae). Spirotetramat resulted harmless when directly applied on larvae and adults of C. montrouzieri, since it did not affect survival, longevity, fecundity, egg hatching, and offspring survival. When larvae and adults of C. Montrouzieri were fed with treated prey, spirotetramat was also classified as harmless. We studied lethal and sublethal effects of spirotetramat, spinosad and chlorpyrifos on Aphytis melinus DeBach (Aphelinidae Hymenoptera), the main parasitoid of Aonidiella aurantii (Maskell) (Hemipteta: Diaspididae). For A. melinus adults, chlorpyrifos and spinosad were classified as toxic but spirotetramat resulted moderately toxic. For immature (larvae), chlorpyrifos was moderately toxic, spirotetramat was slightly toxic and spinosad resulted harmless. Takin into consideration these results, spirotetramat could be used against P. kellyanus in orchards where population levels are low and an application against A. aurantii is also need because this insecticide shows high efficacy against this pest. [ES] Pezothrips kellyanus (Bagnall) (Thysanoptera: Thripidae) es actualmente una plaga más en los cítricos valencianos, cuyas ninfas, al alimentarse de la superficie de los frutos recién cuajados, producen unas escarificaciones circulares alrededor del pedúnculo que devalúan el valor del fruto en el mercado. Hoy en día, el control químico es prácticamente la única alternativa contra este trips. Para mejorar la gestión integrada de P. kellyanus es necesario un mayor conocimiento sobre su biología y ecología en campo. Para ello, se ha seguido la dinámica poblacional de las ninfas de P. kellyanus durante el periodo en que los frutos recién cuajados son más sensibles a los daños producidos por las ninfas. Se ha estudiado la distribución de la plaga dentro de los árboles y su movimiento a lo largo del día, factores necesarios para estimar la población de trips y para afinar las aplicaciones de productos fitosanitarios. Tanto la dinámica como los daños variaron según parcelas y años. Tras la caída de pétalos se observaron una o dos generaciones de ninfas que produjeron daños en los frutos. Resultado que subraya la necesidad de realizar muestreos semanales desde la caída de pétalos hasta incluso después del tratamiento contra la primera generación. Además, según los datos obtenidos, cuando se da una segunda generación de P. Kellyanus, ésta es más dañina para los frutos. Las ninfas de P. kellyanus mostraron una preferencia por los frutos situados en la parte alta de la copa, coincidiendo con el mayor número de frutos dañados en esta zona. La distribución de las ninfas fue uniforme en las cuatro orientaciones del árbol y a lo largo del día. Por lo tanto, estos factores no parecen ser claves a la hora de desarrollar un plan de muestreo o realizar aplicaciones fitosanitarias. A continuación se determinó la eficacia de tres insecticidas (clorpirifos, spinosad y spirotetramat), con diferente modo de acción, en el control de las ninfas de P. kellyanus. Clorpirifos y spinosad redujeron significativamente el porcentaje de frutos dañados cuando se dio una sola generación de ninfas P. Kellyanus, sin embargo no evitaron el ataque de una segunda generación de ninfas. Spirotetramat no presentó un efecto de choque y no evitó el segundo ataque. En estos trabajos de campo, se analizaron los efectos secundarios de los insecticidas sobre los enemigos naturales presentes en el momento de los tratamientos. Spinosad como spirotetramat afectaron negativamente a las poblaciones fitoseidos en campo. Debido a las bajas poblaciones del resto de enemigos naturales no pudo evaluarse los efectos secundarios sobre ellos y se estudiaron en condiciones de laboratorio sobre coccinélidos y parasitoides. Se determinaron los efectos letales y subletales de spirotetramat en adultos y larvas de Cryptolaemus montrouzieri Mulsant (Coleoptera: Coccinellidae), por aplicación directa de los productos y por ingestión de presa, Planococcus citri Risso (Hemiptera: Pseudococcidae), previamente tratada por los productos. Spirotetramat resultó inocuo al aplicarse directamente sobre larvas o adultos de C. montrouzieri, y no afectó a la supervivencia, longevidad fecundidad, fertilidad y y supervivencia de la descendencia. Spirotetramat también resultó inocuo al alimentar a adultos y larvas de C. montrouzieri con presa previamente tratada. Se determinaron los efectos letales y subletales de los tres insecticidas sobre Aphytis melinus DeBach (Hymenoptera: Aphelinidae), principal parasitoide de Aonidiella aurantii (Maskell) (Hemipteta: Diaspididae) en cítricos. En adultos, clorpirifos y spinosad resultaron tóxicos mientras que spirotetramat resultó moderadamente tóxico. Sobre inmaduros de A. melinus, clorpirifos resultó moderadamente tóxico, spirotetramat ligeramente tóxico y spinosad inocuo. Así, spirotetramat se podría utilizar contra P. kellyanus en parcelas con niveles poblacionales bajos cuando deba tratarse también cont [CAT] Pezothrips kellyanus (Bagnall) (Thysanoptera: Thripidae) és, actualment, una plaga més dels cítrics valencians. Les nimfes es refugien i s'alimenten de la superfície dels fruits recentment quallats que produeix unes escarificacions circulars al voltant del peduncle del fruit i devaluen el seu valor al mercat. Hui en dia, el control químic és pràcticament l'única alternativa contra aquest trips. Per poder millorar la gestió integrada de P. kellyanus és necessari un major coneixement sobre la seua biologia i ecologia en camp. Per a això, s'ha avaluat la dinàmica poblacional de les nimfes de P. kellyanus durant el període on els fruits recentment quallats són més sensibles als danys produïts per les nimfes. A més, s'ha estudiat la distribució de la plaga dins dels arbres i el seu moviment al llarg del dia, factors necessaris per a estimar la població de trips i per afinar les aplicacions de productes fitosanitaris. Tant la dinàmica com els danys van variar segons parcel¿les i anys, després de la caiguda de pètals es van observar una o dues generacions de nimfes que van produir danys als fruits. Aquest resultat subratlla la necessitat de realitzar mostrejos setmanals des de la caiguda de pètals fins i tot després del tractament contra la primera generació. Segons les dades obtingudes, quan es dóna una segona generació de P. kellyanus, aquesta és més perjudicial per als fruits. Les nimfes van mostrar un clara preferència pels fruits situats a la part alta de la copa, coincidint amb el major nombre de fruits danyats en aquesta zona. No obstant això, la distribució de les nimfes va ser uniforme en les quatre orientacions de l'arbre i la seva abundància tampoc va variar al llarg del dia. Per tant, son factors que no semblen ser claus a l'hora de desenvolupar un pla de mostreig o realitzar aplicacions fitosanitàries. El següent objectiu va ser determinar l'eficàcia de tres insecticides (clorpirifos, spinosad i spirotetramat), amb acció diferent, en el control de les nimfes de P. kellyanus. Clorpirifos i spinosad van reduir significativament el percentatge de fruits danyats quan es va donar una sola generació de nimfes, però no varen evitar l'atac d'una segona generació de nimfes. Spirotetramat no va presentar un efecte de xoc contra aquesta plaga i tampoc va evitar l'atac d'una segona generació. En aquests treballs de camp, se va analitzar els efectes secundaris d'aquests tres insecticides sobre els enemics naturals presents en el moment dels tractaments. Spinosad i spirotetramat van afectar negativament les poblacions fitoseids en camp. Com varen ser baixes les poblacions de la resta d'enemics naturals es va estudiar els efectes secundaris sobre coccinélids i parasitoids en condicions de laboratori. Es varen determinar els efectes letals i subletals de spirotetramat en adults i larves de Cryptolaemus montrouzieri Mulsant (Coleoptera: Coccinellidae) per aplicació directa dels productes i per ingestió de presa, Planococcus citri Risso (Hemiptera: Pseudococcidae), prèviament tractada pels productes. Spirotetramat va resultar innocu a la aplicació directa sobre larves o adults de C. montrouzieri, no va afectar la supervivència, longevitat fecunditat, fertilitat i supervivència de la descendència. I el mateix quan adults i larves de van ser alimentats amb presa prèviament tractada. Finalment, es van determinar els efectes letals i subletals dels tres insecticides sobre Aphytis melinus DeBach (Hymenoptera: Aphelinidae), principal parasitoid de Aonidiella aurantii (Maskell) (Hemipteta: Diaspididae) en cítrics. En adults, clorpirifos i spinosad van resultar tòxics, spirotetramat va resultar moderadament tòxic. Sobre immadurs de A melinus, clorpirifos va resultar moderadament tòxic, spirotetramat lleugerament tòxic i spinosad innocu. Així, spirotetramat es podria utilitzar contra P. kellyanus en parcel¿les amb nivells poblacionals baixos aprofitant el tractament contra A. aurantii al p