Planificación de construcciones subterráneas con métodos estocásticos

  1. VARGAS NORAMBUENA, JUAN PABLO
Dirigida per:
  1. Francisco Juárez Rubio Director/a
  2. Alonso Alejandro Arellano Baeza Codirector/a

Universitat de defensa: Universitat de Lleida

Fecha de defensa: 27 de de gener de 2016

Tribunal:
  1. María Dolores de Miguel Gómez Presidenta
  2. M. Mercè Clop Gallart Secretari/ària
  3. Joaquín Fernández Francos Vocal

Tipus: Tesi

Teseo: 402233 DIALNET lock_openTDX editor

Resum

Resum A Xile, la mineria subterrània construeix més de 70.000 metres de labors horitzontals a l’any, la qual cosa significa una inversió superior als 70 milions de dòlars en el mateix període. Per altra banda, considerant la importància operativa que té aquest tipus d’infraestructures, atès que serveix d’accés als cossos mineralitzats i preparació de les unitats d’explotació, fa que la planificació prengui vital importància. El present treball proposa una metodologia de simulació mitjançant el mètode de Monte Carlo i pretén ser un recolzament a la planificació, permetent d’obtenir una estimació més certa dels temps de construcció d’aquest tipus d’infraestructures, considerant la metodologia de construcció mitjançant perforació i voladura. Per a l’ús del mètode de Monte Carlo, s’identifiquen les operacions unitàries que comprenen el cicle de construcció del túnel mitjançant perforació i voladura, i se’ls hi assignen distribucions de probabilitat, les que mitjançant la generació de nombres aleatoris fa possible simular el temps total de construcció. Els resultats obtinguts mitjançant la metodologia plantejada es contrasten amb un cas real, on es pot observar que els terminis obtinguts per la simulació s’ajusten millor als temps reals de construcció del túnel que els planificats mitjançant mètodes convencionals. A més, aquesta metodologia ha estat emprada per poder obtenir la millor configuració de la jornada de treball, segons allò permès per la legislació laboral xilena, amb la finalitat de minimitzar el temps de construcció del túnel. Per últim, ha estat simulada la construcció dels túnels d’injecció 11 i 12 de la mina Chuquicamata Subterránea, aconseguint evidenciar les bondats del mètode en el moment de tenir una estimació de la finalització de la construcció de les obres.