Efectes de diferents tractaments agronòmics i de la micorizació en la bioproductivitat de Rusmarinus Officinalis L. en la fase de viver i en restauracions paisatgístiques en condicions de clima mediterrani

Résumé

La qualitat d'una planta produïda en viver es pot definir com el conjunt de característiques que li confereixen una millor aptitud per a sobreviure, crèixer i desenvolupar el seu cicle en les condicions del seu emplaçament definitiu. En aquest context, es van incloure en aquest estudi tres experiments en els quals es van assajar diferents factors de cultiu amb l'objectiu comú de caracteritzar i optimitzar la qualitat del romaní (Rosmarinus officinalis L.) produït en viver per a ser utilitzat en revegetacions com a planta autòctona mediterrània. Es van assajar dosi d'aigua, temperatura, enriquiment atmosfèric en diòxid de carboni (ECO2) i la inoculació del sistema radical amb un fong endomicorícic (Glomus intrarradices Schenk & Smith), estudiant la resposta en el creixement, relacions hídriques i altres paràmetres fisiològics de la planta. La dosi d'aigua i la temperatura van ser els factors de cultiu que van permetre obtenir plantes de romaní de característiques més adequades per a ser utilitzades en revegetacions de la zona mediterrània, mentre l'ECO2 no va tenir efecte sobre els paràmetres considerats com a indicadors d'enduriment. No obstant, es va observar una important resposta productiva del romaní a l'ECO2, que es va veure estimulada en les plantes inoculades amb G. intrarradices (M). La micorizació també va facilitar el transport d'aigua en les arrels a partir de 14-15ºC, mentre que a baixes temperatures es va observar una major resistència hidràulica radical. La respiració de les arrels M va ser inferior que en les NM independentment de la temperatura assajada. Per altra banda, es van realitzar altres tres assajos de simulació en hivernacle amb l'objectiu comú d'estudiar la resposta del romaní a diferents situacions que poden tenir lloc amb la seva introducció en un espai degradat que es pretén rehabilitar o restaurar. Es van simular les condicions d'estrès hídric que poden donar-se en el trasplantament, es van assajar dosis d'aigua distribuïdes a modus de règim pluviomètric, es va utilitzar com a substrat sòls pobres assajant diferents profunditats, es va testar la resposta de plantes inoculades amb G. intrarradices en la fase de viver i es va estudiar també la interacció entre romaní i altres espècies autòctones mediterrànies (Lavandula dentata L. i Buxus sempervirens L.). Es va observar un millor balanç hídric en les plantes micorizades durant un cicle curt de sequera de forta intensitat, condicions que poden donar-se en el trasplantament. No obstant, la micorizació va comportar efectes negatius durant la fase de recuperació, disminuint l'activitat metabòlica del fong. Superat el trasplantament, el règim pluviomètric va tenir major influència que la micorizació en les relacions hídriques i el creixement del romaní en un assaig de revegetació simulada. No obstant, la micorizació va tenir també un efecte favorable, que es va manifestar majoritàriament en el règim pluviomètric de major aport hídric, augmentant la supervivència, la biofertilitat i el recobriment del sòl, la qual cosa permetria reduir les pèrdues per erosió. En la interacció amb altres espècies autòctones, es va observar una forta auto-competència del romaní en les combinacions romaní-boix, mentre que el boix va mostrar una alta tolerància pels seus veïns. En les combinacions romaní-lavanda, el creixement del romaní es va veure fortament suprimit, mostrant-se la lavanda molt més competitiva degut a la seva capacitat per a esgotar l'aigua del sòl, el seu creixement postrat i la plasticitat observada en el seu patró de creixement en funció dels canvis de densitat de plantes. Es van observar diferències d'estratègia de resistència a la sequera entre espècies i també en el romaní segons el seu competidor. The quality of a plant grown in a nursery can be defined by a set of features that will make it more fit to survive, grow and develop its cycle under the conditions of it final site. In this context, this study includes three experiments in which different growing factors were tested with the common aim of characterising and optimising the Rosemary quality (Rosmarinus officinalis L.) grown in a nursery to be used in revegetations as an autochthonous Mediterranean plant. Different water doses, temperature, atmospheric enrichment in carbon dioxide (ECO2) and the inoculation of the radical system with an endomycorrhicic fungus (Glomus intrarradices Schenk & Smith), were used to study the response in its growth, water relationships and other physiological parameters of the plant. Water dose and temperature were growing factors that allowed us to obtain rosemary plants with the most suitable features to be used in revegetations of the Mediterranean zone, whereas ECO2 did not have any effect on the parameters considered as endurance indicators. Nevertheless, we observed a significant productive response of the rosemary to ECO2, in plants inoculated with G. intrarradices (M) production was stimulated. The mycorrhizal association also facilitated the roots water transportation when temperature was over 14-15ºC, whereas in lower temperatures we observed greater radical water resistance. The M roots' respiration was lower than that of the NM's independently of the tested temperature. On the other hand, we carried out three simulation tests in a greenhouse. The common aim was to study the rosemary response to different situations that can take place when introducing it in a degraded space that wants to be restored. We simulated the water stress conditions that can take place during the transplanting, we used different water doses emulating a pluviometric regime and we used poor soils as substrate, testing different depths. We also tested the response of plants inoculated with G. intrarradices in the nursery phase and, finally, we studied the interaction between Rosemary and the other autochthonous Mediterranean plants (Lavandula dentata L. and Buxus sempervirens L.). We observed a better water balance in mycorrhized plants during a short period of severe drought, conditions that can be found in transplanting. However, mycrorrhization caused negative effects during the recovery phase, diminishing the metabolic activity of the fungus. In a revegetation simulation, once the plants were successfully transplanted, the pluviometric regime had more influence than mycorrhization in the water relationships and in the growth of the Rosemary. However, mycorrhization also had a beneficial effect. This could be seen, namely, in that pluviometric regime with greater rainfall by making it more fit for survival, enhancing the biofertility and the coverage of the soil, fact that reduces its losses due to erosion. In the interaction with other autochthonous species, we observed a great intraspecific competition of the Rosemary in the combinations Rosemary-box tree, whereas the box tree showed great tolerance towards its neighbours. In combinations Rosemary-lavender, the growth of the Rosemary was greatly suppressed, and the lavender proved itself to be more competitive due to its capacity to deplete the water of the soil, its prostrate growth and the plasticity observed in its growth pattern depending on the changes in the density of plants. We observed differences in the strategy of resistance to drought between species and also in the Rosemary depending on its competitor.